Les comparses mores es concentraran dins del Club Nàutic d’Oliva per tal de preparar el desembarcament.
Una vegada desembarcat l’exèrcit moro, el capità i l’ambaixador, a cavall, s’avançaran.
ARENGA
CAPITÀ MORO: Valents pits guerrers,
que s’envanisca la vostra ànima.
Per fi ja el dolç descans
el gran Al•là ens prepara.
Dura ha sigut la lluita
i la jornada molt llarga,
per barrancs, precipicis,
per deserts i muntanyes,
sempre alerta caminant,
sempre amb la mà a l’espasa,
botant dificultats
per trobar-ne de més intrèpides.
Tot al voltant
està brollant abundància.
El poble, reclinat
sobre aquella humil muntanya.
El mar, amb alegria el besa
i amb brises l’embalsama.
En collites bé pot competir
Amb l’horta mahometana.
Perquè … aquestes són les terres
que amb ànsia anhelava.
I tot açò serà nostre
si alçant la simitarra
sabem tallar caps
d’aquesta raça cristiana.
Aquestos camps i arbredes,
que tant atrauen i encanten,
terres són que us pertanyen.
¡Acudiu a recobrar-les!
Però, espereu un instant;
no vull que sang humana
regue aquest amé verger
que les brises embalsamen.
Ves, moro valent,
i dugues la missiva al castell,
per intimar l’alcaid
que s’entregue sense condició
a les mans mahometanes.
ESTAFETA MORA Un moro a cavall es dirigirà des de la vora de la mar cap al campament cristià amb un pergamí que donarà al capità cristià; després de llegir-los l’esgarrarà.
AMBAIXADA MORA
AMBAIXADOR MORO: Forta és la plaça per ma fe.
I poca gent li cal
per defensar-la
de l’envestida més ferotge.
Però, a la meua gent invicta
No pot oposar-se res.
AMBAIXADOR CRISTIÀ: ¿Qui és el moro valent,
que s’ha atrevit, burlant la guàrdia,
a arribar ací, fins les portes
d’aquest inexpugnable alcàsser?
AMBAIXADOR MORO: No et sorprengues, ambaixador,
que si sols un t’espanta
no sé, quan en veges molts,
l’espant que t’espera.
AMBAIXADOR CRISTIÀ: Parla ja que, si no fóra
per escoltar la teua ambaixada,
t’ho assegure; ací mateix
fins el mànec et clavaria
aquesta espasa victoriosa
que no aguanta insults de ningú.
Ja pots començar que ansiós
escoltaré les teues paraules.
AMBAIXADOR MORO: L’eco d’aquestes muntanyes
ja haurà cantat mil vegades
i proclamat sense parar
les gestes d’Abd al-Rahman.
El seu poder no té fi,
i no reconeix segon
a l’ampla bola del món.
La seua glòria és immortal.
I front a la triomfal bandera
que Abd al-Rahman avui enarbora,
tot ho humilia, com una ona
de tempesta salvatge i feroç,
i als seus peus governadors,
privats i generals
postren els seus pits lleials
i els seus braços guerrers.
És per a ell Hispània bonica,
com el millor diamant
de la seua corona brillant;
és el seu llumener i el seu estel.
Així ha escoltat colèric
que aquestes terres senceres
trepitgen les seues banderes
i el seu poder sense igual
És per això que ha ordenat,
a l’instant,
conquerir aquesta terra
i a Oliva hissar
la mitja lluna triomfant.
Fidel a la missió
t’intime amb enteresa
que entregues la fortalesa
sense cap dilació.
Per això proclame ací:
aquesta plaça ha de ser nostra;
si voleu que siga vostra
haureu de guanyar-me a mi.
Però jo, no volent per clemència
Que es derrame sang humana,
vull impedir la vostra resistència.
Per això et dic:
si optes per l’obediència
a la veu del nostre rei,
si acceptes ja la nostra llei,
hi haurà per a tu clemència.
Si m’entregues avui la plaça
que he vingut a conquerir,
lliure quedaràs
i lliure quedarà la teua raça.
I els caps valerosos
que em sotmeten les armes
i prudents prometen obeir
rebran, sense mesura,
or, joies i plaers;
aniran on voldran
i lliure serà la seua vida.
Però, si de la teua força et fies,
t’encabotes a resistir
i ixes a envestir
contra el moro,
veuràs, amb pesar,
el foc que crema el seu pit
i en mil miquetes desfet
caurà el teu honor.
Ni un sol cap
deixarà el nostre alfange.
Avui prendrem venjança.
Tots cauran a terra
a cops de la nostra espasa;
cremarem totes les cases
i convertida en roges brases
Oliva deixarem.
Considera els extrems
i escolta la prudència.
D’una banda fam, misèria,
dolor, sofriment, …
De l’altra la glòria, felicitat,
benaurança, esperança, ….
AMBAIXADOR CRISTIÀ: ¡Gràcies a Déu que has callat!
Escoltant les teues pretensions,
desencertades i faltes de raons,
no sé com no ha esclatat
el foc de les meues passions.
¡Per Crist! Quina arrogància
pensar que avui acovardits
per aqueixa incorrecta vanaglòria,
els meus valerosos soldats
perdrien la seua excel•lència.
Però el que no entenc,
ni puc arribar a pensar,
és que cregueres, boig,
que jo vendria la meua fidelitat
per tan vil al•licient;
i que un guerrer cristià
que estima el seu pundonor
pogués, vil i traïdor,
per un preu baix
trair el seu senyor.
¡Que jo t’entregue aquesta plaça!
¡Que en les teues mans caiga Oliva!
Preferesc que caiga la nostra raça
mil vegades captiva
que amb deshonra visca.
He donat la meua paraula fidel
de ser un valent guerrer.
I abans que entregar la plaça
en batalla vull que caiga
el meu cos mortal.
¿T’atreveixes a demanar
una minva de l’honor?
T’ho repetesc: abans mil vegades morir
que trair el sentir
del cristià i el seu honor.
El nostre valor abrivat
lluitarà enfortit per Déu.
I les nostres mans
empunyaran l’espasa,
i els pits oposarem
amb indomable valor.
Sense trair el nostre honor
a tots guanyarem.
Enten-ho bé.
Aquesta és la meua decisió.
Mai no faré jo traïció
Al meu rei, que va voler honrar-me
amb aquestes belles terres.
Ni cap promesa,
ni cap amenaça
ablaniran el meu pit ardent.
I ja que veure’t m’encén
¡vés-te’n ja de la meua presència!
AMBAIXADOR MORO: ¿D’aquesta manera em respons?
¡No aguante tanta supèrbia!
¡Aquest insult m’ha ferit!
¡Raig d’Al•là! ¡Quina insolència!
I un cristià s’ha burlat
així de la meua benevolència?
No és contra mi l’insult,
és contra Al•là i el seu profeta.
Ara ens afanyarem a venjar-lo.
Avui sabreu del foc
que en aquest volcà s’amaga.
Prompte veureu com el moro
sap venjar aquest afront.
Al cop del nostre alfange
rodaran els vostres caps.
AMBAIXADOR CRISTIÀ: ¡Calla i vés-ten!
I torna de pressa,
Que amb ànsia, t’esperen ací els cristians,
Que ja s’han oblidat del teu valor i bravura.
Però si en Mahoma confies
t’espera una bona planxa.
CAPITÀ MORO: Per tu ho sent, ambaixador,
Ja que el teu valor m’encisa.
CAPITÀ CRISTIÀ: I jo per tu, moro galant,
Que admire la teua gentilesa.
CAPITÀ MORO: Ens veurem al camp.
CAPITÀ CRISTIÀ: T’esperaré armat amb l’espasa.
CAPITÀ MORO: ¡Guerra! ¡Guerra als cristians!
Muslims, venjança i guerra!
CAPITÀ CRISTIÀ: ¡En nom del Crist!
Guerra al moro!
Comença la batalla d’arcabusseria, foc, i la lluita entre ambaixadors i capitans. Els moros guanyen els cristians i es produeix l’esclat final.