A M B A I X A D A M O R A
Cristiá. En nomde Deu, digau al sant i senya!
Moro. L’ùnic Deu es Alà i es insolència
Que pot costar la vida al que s’empenya
Demanant a estes hòres contraseñilla
en eixe tò d’orgull i intransigencia.
Cristiá. Yo soc el capità que d’esta plaça
te la força, la llei i el regiment,
aclariu-me el perquè, d’esta amenaça
que ve d’un foraster d’una altra raça
o tindreu, d’inmediat, dur escarment.
Moro. Soc el cabdill d’esta avançada mòra
que aplega victoriosa del combat
i em complau contestar, venint de fòra,
a allò que el capità, en mala hòra,
ignorant, sense duote, ha preguntat.
Cristiá Vos demane explicaciò
Molt sencilla i planament;
Vullc saber la situació,
El motiu i la raó
d’este atac tan de repent.
Moro. De moment exigim la rendició
del territori del que sou garant.
Volem plena obediencia i sumissió,
l’entrega de l’espasa i el penó
i ho volem aviat, llest i a l’instant.
I si de veres estimeu la pau,
Doneu provà fidel i convenient,
I abans que el día torne a pintar blau,
del castell feu-me entrega de la clan,
com signe d’adhesió i acatament.
Cristiá. Sense mes explicacions
no entregarem, esta tèrra.
Si no es doneu mes raons
Trencarem conversacions
i anirem tots a la guèrra.
I sabent la condició
del que ve com enemic
exigim satisfacció.
Moro. Escolteu, puix, la cançó
Que despres vindrà el repic.
Cristiá. Millor parlamentant ens aclariu
De quina raça sou i qué voleu
i a quí teniu per rei i d’on veniu,
el perque d’esta insania i el motiu;
el nom dels vòstres sants i el vòstre Deu.
Moros. Sòls perque tinc compasió
Donare una explicació:
Som de l’Orient allunyat
D’allà on el sol s’assoma,
Fidèls d’Alà i de Mahoma
que es el Profeta estimat
el mes gran verenat
i portem el manement
de fer que la pell de bou
siga regne d’un rei nou
que ya domina l’Orient.
El Califa ens fa costat
I com es tan poderós,
div>
oposar a esta fòrça impediment
Este projecte ambición
Pronte estarà liquidat.
Mija Ibèria hem redimit
I als reis cristians dominat
si algun castell no es rendit
segur que ya està assediat
per l’ejercit aguerrit.
I avançant gallardament
com grans senyors de la guèrra
ara apleguem a esta tèrra
on restarem llargament.
Si per bòja vehemencia
oferiu oposició,
(en nom d’Alà parle yo,
i en tota la reverència
a l’unic Deu verdader)
per mes que feu resistencia
este castell ha de ser
des d’ara la residència
de la força que yo mane
i en el seu nom vos demane
domini plé d’este llòc,
perque la fòrça està llesta
i vòl començar el fòc
per a enllestir la conquista
que està llaurant pòc a pòc.
Dominant la situació
Vos proposem claudicar
i la sola condició
que posem es : Rendició
Despres ya podem parlar……
Si hi ha resistencia vòstra,
si entrar voleu en discordia
quedará com una mostra
d’imprudència en la memoria
de nòves generacions
quan coneguen les raons
que a atres tèrres obligaren,
per la fòrça i una a una,
a que la Creu humillaren
devant de la Mija Lluna.
Benissa es la gran fita en este instant,
es la mùsica dolía d’este cant
que tancarà la marcha victoriosa
i, com una atalaya vigilant
serà la seua tèrra lluminosa.
I quan ya la faena estiga llesta
I tingam rematada la conquista,
Fixes totes les fites, ben concretes,
serà el temps del descans i de la festa,
dels mùsics, dels artistes i poetes.
demane confianza, no patiu;
sols espere esta plaça que rendiu
acatant la llei nòstra plenament
si voleu evitar que en desafiu
es derrame la sanc de tanta gent.
I si creua pel vòstre pensament
oposar a esta fòrça impediment
a l’avanç victorias d’esta falange
abans que s’alçe el sol allà a l’orient
sabreu del agut tall del nostre alfange.
Cristiá. Per questió de tradició
este pòble te d’antic
una fèrma decisió:
A qui es declare enemic,
oposar força i raó.
Si l’amenaza cumpliu
colze a colze, ben unit,
front al desafiu
i, mes que estiga ferit,
mestres quede un hòme viu.
Moros. Si el que dicta la llei es el mes fòrt,
ya decidida està la vostra short;
ya sou esclau d’Alà del seu Profeta
i sols burlar les urpes de la mòrt
podrà qui accepte açò com còsa feta.
Convertirem iglesies en mesquites
i almàceres farem de les ermites ;
requisarem destrals, trulls i forcats
i podrem possesió de les collites,
de l’horta, de la vinya i dels sembrats.
I, sese mes històries i querelles,
Com la mes dolça mèl de les abelles
com el premi millor, i preferit,
seran nòstres també, vòstres doncelles
abans que, mort el sòl, caiga la nit.
I, despreciant als novis i als germans,
Cibrirem els seus cosos, péus i mans
de sedes transparents i de brocat
bordats en òr i argent i de caftans
de perles i esmeraldes enfilats.
I igual que les rosales dels matins
cantaran l’alegría dels jardins,
la glòria dels palaus i dels castells
i, entre fronts remoreses i gesmins,
eclipsaran a ròses i clavells.
Esta es la posició ya decidida:
si no oposeu esforços sense mida
en defensa perduda d’esta plaça,
conservareu, al menys, alé de vida
i, així, podreu lliurar la vostra raça.
Mes si enfrentar voleu la pòbra llança,
mes enllà de la mida que ara alcanç,
a les nostres esposes victorioses,
ballareu de la mòrt la negra dança
despres de mil trotures espantoses.
I açò tot serà un plòr i serà un dòl,
que, abans que apague hui la llum el sòl
i la lluna ens ofrene la somrissa
la pòlvora, sudari i fosc trespòl
s
erà de tot el terme de Benissa.
erà de tot el terme de Benissa.
Volent cumplir allò que ens proposem,
de la mateixa tèrra forjarem
un regne nou que siga tornaveu
de les nòstres creencies que estimen.
¡Amunt la Mitja Lluna, avall la Creu…. !
Cristiá. T’avise que no passes mes avant
I que el absurt intint poses remat ;
t’has passat de la ralla despreciant.
Al que es per a nosatros el mes sant
i a este pòble sencill has insultat.
I a l’ampar d’eixe signe de la Creu
que es la força del Crist que està en el cèl
llance al vent este crit: ¡Germans, per Deu!
Moros. Yo en l’anim ben disposat, alçe la veu:
¡Lluita, victòria o mort vèrs l’infidel…!
……………
(pòlvora i al-harabiya)
Pascual Giner Pèrez
Benissa 1997
A M B A I X A D A C R I S T I A N A.
Mòro. ¡Digau a que heu vingut i que voleu!
Cristiá. El propòsit tenim de parlar clar
sense necessitat d’alçar la veu
y vosotros, despres, ya pensareu
qué voleu, en respòsta, argumentar.
Mòro. La paraula adecuada es un tresòr
i no es fòll repìc d’una campana,
digau-nos que voleu i sense pòr
mes feu-ho en brevetat perque es com òr
que no es deu malgastar en cosa vana.
Cristiá. Informarem, tan sòls, sencillament,
d’un desig pel pòble somiat
al llarc d’un fosc camí de patiment
i tractarem en este parlament
de concretar la nòstra coluntat.
Mòro. Escoltem la proclama, en veritat
Extranya i sorprenent a estes hòres,
perque ens intriga la solemnitat
que acompnya la pòbra qualitat
del vell cristiá davant les fòrces mòres.
Cristiá. Desde la negra data en que arribareu
i abusant de sorpresas i traicions
la tèrra d’este pòble dominareu
i als seus hòmens millors assessinareu
estem vivint d’angoixes i emosions.
Ens tallareu, primer, la llibertat
i, segòns manament del vòstre rei
com ejemplo de greu indignitat
imposereu terrible autoritat
costum extranya i extrangera llei.
Mòro. Quan a esta tèrra aplegarem
ya fa uns quans segles d’això,
facilment la dominarem,
someterem i tractarem
segóns la nòstra raò.
I mai ningú s’ha queixat
&n
bsp; i hem vixcut tranquilament
bsp; i hem vixcut tranquilament
dins d’un ordre ben forjat….
Cristiá. I el poble cristià ofegat
per un amo intransigent.
Mòro. Vos haviem tractat en confianza
cadascú en el seu lloc, es veritat,
mes, gaudíeu de vida i esperanza.
I ara veniu aci clamant vengança
d’un mòdo que pareix desficaciat.
Cristiá. Ací hem vingut a parlar,
deixeu-me, puix, començar:
Quan la vòstra autoritat
Confundient mòrt per remei
va matar la llibertat
dictant apresora llei,
segareu nobles afanys
i no ha pasta un moment
al llarc de tantíssims anys
sense dictar escarment.
La sobèrbia vos podìa
i tenía dominats
i si algú desobedía
i a la fòrça resistía
era mòrt o desterrat.
I cremareu els sembrats
frut de l’esfòrç i el sudor,
implantareu el terror
i robareu propietats
que eren tresòrs estimats
fills del treball i l’amor.
I vestint seda i bordats
i prometen jòyes belles
del bras dels enamorats
arrancareu les doncelles,
desde el dí malhaurat
que arribareu a esta tèrra,
l’únic cèrt i veritat
es la gran calamitat
que ens ha portat esta guèrra.
Mes ara un grup escollit
que trau fòrça del dolor
está llest i decidit
i llança al vent este crit:
¡guèrra front a l’invasor….!
Hi ha projèctes variats,
s’han establit els contactes
i els mes braus i foguejats
ara estan encarregats
d’ajustar plans i fer pactes.
I somiant nòva vida,
Enfonats en la pobrea,
no hi ha una sòla Partida
que no responga en noblea.
Cada alé de cada pit
 
; es un himne, una cançó:
; es un himne, una cançó:
tots els cors son un glapit
del que brolla l’espirit
de llibertat i unió.
Ya fa moles anys que a Bernia es reunien
parlaven, somiaven, discutien,
els mes Graus caps de còlla, els mes valents;
ploraven i fruïen, compartiem
projèctes, esperanza, pensament….
I aplegaven, un dia, els de Canor,
de Llenes, de Berdica i al calor
de les velles històries i enyorances
en la flama gloriosa de l’amor
el plom fundien i esmolaven llances.
Els de Benimarraig, sempre esforçats,
i els hòmens del Binyent, atrafegats
deixaven casa i solc i s’ajuntaven
i els de Pinos i Lleus, agermanats
en un mateix sentir s’acompassaven;
del allunyat Fanadix, mariners,
en la terra tembé capdavanters,
acudien del bras dels peixcadors
i volien, com tots, ser els primers
per a enfrentar-se als mòros invasors.
Mòro. Yo no comprenc que ha pasta
Pero tinc la sesació
de que aci, en esta ocasió,
algú loco s’ha tornat
i si es sols un disbarat
te molt fácil solució;
pero si es insurreció
vos dic que este rebombòri
acabarà en velatòri
i que el mort no seré, yo….
Cristiá. Ya fa rato que tracte d’explicar
Una nòva manera de pensar,
dels cristians de Benissa: s’han cansat
de ser esclaus del mòro i treballar
per a un amo crudèl i despiadat.
I havía començat l’exposició
de la nòstra postura i la raó
que ens anima dispòstos a lluitar
i, en el vòstre permis, l’explicació
continuaré, si es que em deixeu parlar:
Del ample plà, l’ombría i el tossal,
Semblant, el fosc bramit d’un animal
quan anhelant reclama companyía.
Com un cant misteriós i musical
fet d’anhèl, de passió i melancolía.
S’alçà el crit decidit i general
d’un poble que a l’espera es consumía
per retrobar la vella identitat
i que per a guanyar la llibertat
s’esgotava en l’esfòrç de cada dia.
I huí, cansats d’una existencia indigna
llancem, al vent del mon esta consigna:
Morirme en l’empen
y si es necessari;
y si es necessari;
Per a donar als fills una pau digna
hem de passar abans este calvari;
perque a esta raça vella, noble i fòrta,
cansada i oprimida, no l’impòrta