EMBAIXADA DEL BÀNDOL MORO    dia 26 de Juliol
 
MOROS –           Ja estic açí Torre meua,
Torre volguda i amada,
Vinc a lliberar-te dels cristians
I a ferte dels Abbassies musulmana.
                Que tinc el cor en un puny
     De voret dels fills de Deu prisionera
     Pero tranquila, no tingues pena
                                   Que esta nit junt a nosaltres
                                   Disfrutaras de lluna plena.
                        ¡Ah de la muralla!,        Cristiá
                                   Asomat si eres home.
 
CRISTIANS-     Perdona la meua valentia
                            D’asomarme a aquestes muralles.
                            A la vista está que poc tinc d’home
                             Pero puc asegurar-te que dins d’aquesta Torre
                            Nomes hi ha nobles cristians.
 
MOROS –           No em fases riure cristiana
                            I dili al teu capitá
                            Que açi está Abbas Ben-Abud
                            Que vol amb ell parlamentar.
                            I donat presa cristiana
                            Que no he vingut a festejar.
 
CRISTIANS-     Me pareix que no m’antens!
                            Peró, que puc d’un moro esperar?
                            Que no t’havies esterat?
                            Que enguany tenim Capitaná.
                            Aixina que afanyat i comença a parlar.
 
MOROS-            Escolta atentament les meues paraules
                            I possa atenció a la meua encomanda
                            Que jo he vingut a fer ambaixada
                            En qui mana en aquesta vila,
                            Pero no vullc guerra sino pau
                            Aixina que estate tranquila.
 
CRISTIANS-     Moro ignorant!
                             De veres penses que vaig a creure
                             Que dus la pau per bandera?
                             Que només vens a parlar?
                             Que no vols res de la meua Terra?
 
MOROS-            M’ofens cristiana
                            I pagarás la teua insolencia.
                            Has ficat en dubte l’honor de les meues paraules
                            I per Alá, jo et jure, que en la lluita es vorem les cares.
 
CRISTIANS-     Valent eres fill de Mahoma !
                            Ara !, que no saps en qui t’enfrontes !
                            Pero parla ja clar d’una volta

                            Que jo encara no m’ha enterat
                            Que es lo que en esta lluita ?
                            Es tenim que disputar ?.
 
MOROS-            Escoltam atentament :
                            Be saps tu, cristiana
                            Que el meu benvolgut i gran poble
                            Va sortir de Bagdad, Capital dels Abbassies
                            Arrasant tota la terra que al seu pas apareguera.
                            Que envoltats per la llum d’Alá
                            I baix les ordes del meu Capitá Abbas Al-Fabbasí.
                            Van engrandir el imperi
                            Passant per Damasco, Egipte i Al-Andalus
                            I si arab es Valenciá, Torrent no pot ser cristiana
                            I al meu Capitá he jurat que vos fare Musulmana.
                            Tropes invencibles mos acompanyen :
                            Alfaquies, Muladins, Sumayl’s i Buadins
                            Benimerines, Almoravits, Almohades i Berberiscos
                            I com no! Els mes valents de tots,
                            Els que arrisquen les seues vides,
                            L’orgull de totes les Capitanies
                            La terrible guardia Mora dels gloriosos Abbassies.
            Valenta eres cristiana,
 i no tinc el menor dubte,
                                   Que a lluitar estás disposada
                                    Peró seria una pena vore tan valentes cares
                                   Enfoscades per la sang
                                   Que derramen les espases.
                                   Just es el meu capitá
                                   I un bon tracte et proposa:
                                   Entregueu la veterana Torre
                                   Als moros que la contemplen
                                   I a canvi disfrutareu de l’honor i el privilegi
                                   De formar part de l’harem
                                   De qui es cap dels Abbassies
                                   I rodejades de joies, sedes i castells
                                   Junts disfrutarem les glories
                                   I sereu l’orgulls dels nostres dies.
 
CRISTIANS-     Formar part del vostre harem ?
&n
bsp;                           Aixó només m’ofereixes ?
                            De veres penses que aquestes dones
                            Als vostres peus es rendirien ?
 
                            Només el pensar-ho m’aufega !
                            Preferim mil voltes lluitar,
                            Encara que es deixem la vida,
                            Abans de viure baix el mando Abbassi
                            I damunt tindre que soportar
                            L’agonia del vostre alardo.
                            Que en aquestes valioses terres
                            Mai ha naixcut un cristiá
                            Que es rendisca davant l’espasa de un moro – Musulmá
                            I menys encara si qui la demana, es un cabal Capitá.
                            Escolteume be Cristians !
                            Germans tots de la creu santa
                            Prepareu canó i Trabucs,
                            Ha arribat l’hora de la gesta
                            Ballesteres !
                            Afileu les fletxes
                            Cristianes ! Empunyeu la ballesta.
 
MOROS-            A la lluita per Alá!
 
CRISTIANS-     A la lluita, com Deu mana.
 
 
 
EMBAIXADA DEL BÀNDOL CRISTIÁ   día 27 de Juliol
 
CRISTIANS-     Els meus benvolguts cristians,
                            Germans tots de la creu santa
                            Mireu com plora la nostra torre,
                            Mireu la sang que de sofriment derrama.
                            No patisques més subirana
                            Que hui em vingunt a tornar-te la rialla
                            I a donat-te l’alegria
                            De batejar-te, per sempre
                            Com a noble cristiana.
                            Deu pare omnipotet
                            Donamos força als teus cristians
                            I ompli de fe la nostra vida,
                            Fesmos lluitar amb dignitat
                            Per a guanyar als moros en la abatida
 
                            Ah del Castells, Asomat a aquestes muralles
 
 
MOROS-            Benvingut sigues Cristiana,
Diges, a que es deu tan digna visita ?
 
CRISTIANS-     A Abass Ben-abbud volguera vore,
Dili que aquesta Cristiana
Amb ell a vingut a parlar.
 
MOROS-            Em Sembla que no pot ser.
      
                      A tornat a Bagdad
                            Per a cumplir el mandato d’Ala
                            Baix les ordes del nostre valent i volgut Capitá.
 
CRISTIANS-     No em vontes cuentos !   Vols ?   No Será,
                            Que no sabeu on está ?
                            Escoltam be Abbas El Guadiana,
                            I dili al teu Capitá que en vida no el va a Torbar,
                            Que aquesta Cristiana que et parla
                            Va empunyar la ballesta
                            I sense persa-ho un moment
                            El seu cor va atravesar.
 
MOROS-            Maleida sigues per sempre Cristiana !
                            Com t’atrevixes a desafiar a tot un exercit de Musulmans ?
                            Que no tinguereu prou l’altre dia ?
                            A cas vens a lluitar ?
                            Que ganes tens de vore als cristians
                            Perdre la seua vida.
 
 
 
CRISTIANS-     Tan segur estás Abbass,
                            De guanyar-mos la partida ?
                            A cas dubtes de la força dels meus valents cavallers ?
 
MOROS-            Dubtar, no dubte, afirme
                            Que no ha naixcut encara Cristiá
                            Que li guanye a una Espasa Mora
                            Que aquesta vila, en el pasat
                            Pot ser fora cristiana
                            Peró poc asegurar-te
                            Que hara és y será Musulmana.
 
 
CRISTIANS-     No em fases bullir la sang !
                                   Que aquesta Torre i la seua Vila
                                   Serán sempre nostra casa,
                                   I benvingut será el visitant,
                                   Mentres que siga Cristiá
                                   Que moros no volem massa.
                                   Sou fills de qui anomeneu Alá
                                   I només que voleu que llevar-mos la Torre,
                                   I es que encara no s’haveu adonat
                                   Que el monument es de la meua ordre.
                                   Que aquesta temible lluita,
                                   Junt a la meua gr
an Capitána
Hem vingut acompanyats
De les millors guardies Cristinaes :
Hospitalaris , Conqueridors, Na’Violant i Contrabandistes
Almogavers, Templaris i Forquers.
Els meus bengolguts Guardians
I els valents Comilitons.
 
MOROS-            Calla la teua llengua de serp
                            I tanca la boca Cristiana !
                            Eres Cristiana Valenta
                            I veig que a lluitar estás disposta.
                            Si es aixó lo que vols
                            Tindrás espases, trabucs i pólvora.
                            Mil Moros tinc en la Vila
                            I mil més en les almenes
                            Esperant la meua senyal
                            Per a comen-sar la abatida
                            A temps estás Cristiana
                            De rendir-te als Moros
                            Que per Alá i el meu Capitá jo et jure
                            Que si al fí alsem la lluita
                            No tinc que parar fins que vetja
                            Tots els cosos dels Cristians
                            Morts i ficats en fila.
 
Encara tens ganes de lluitar ?
Encara vols perdre la vida ?
Acepteu la vostra derrota
Admitiu que le Bandol Moro
Vos ha guanyant la partida.
 
CRSTIANS-      Guanyareu no més una batalla
                            Peró no guanyareu la lluita
                            Tremoleu Moros infidels
                            S’ha acabat el vostre manament
                            I als peus d’aquestos Cristians
                            Deureu rendir acatament.
 
                            Fills de Deu a la Lluita !
 
MOROS-            Per Alá !
                            Que no quede cap de sang dins de la seua vida.