Primera Embajada.

 

 

 

 

AMBAIXADOR MORO: Ah, del castell.

AMBAIXADOR CRISTIÀ: Qui em crida?

AMBAIXADOR MORO: El que vol ser amic teu, un moro que et saluda.

AMBAIXADOR CRISTIÀ: De sarraïns no en tinc d´amics ni en vullc.

AMBAIXADOR MORO: Si no coneixes el que vinc a oferir-te ho menysprees sense motiu.

AMBAIXADOR CRISTIÀ: El teu tracte amistós revela algún interés amagat.

AMBAIXADOR MORO: Errats van els teus pensaments, hui sols vinc a buscar el teu benefici.

AMBAIXADOR CRISTIÀ: Benefici tú a mi? Mai, no me´n portaràs!

AMBAIXADOR MORO: Tornes a errar cristià, deixa´m parlar i sabràs de les meues intencions.

AMBAIXADOR CRISTIÀ: Parla depressa Sarraí, digues el que has de dir que tinc poca paciència.

AMBAIXADOR MORO: El gran sultà Mahomet, el meu poderós senyor, com també ho és de Sevilla, Cadis, Granada, Còrdova, València i altres territoris d´Àfrica i Àsia, t´envia totes les seues riqueses i tot allà del que ell mana, suplican-te que conegues la injustícia que suposa el no admetre´l com a monarca, el no admetre la ma d´aquell que ha estat captiu entre vosaltres. En resum capità, el que et propose és que em lliures aquesta plaça amb el seu castell i les seues muralles. En pagament d´açò i en nom del gran sultà, conservareu les vostres cases, els vostres territoris i posessions i ningú de la vostra gent no patirà cap mal ni humiliació. Si per contra la teua arrogància et porta a defensar el castell, menyspreant la meua proposta, cuida´t del poder del meu rei, a qui no ha igualat en intel.ligència i estrategia Alexandre el gran, ni en força Atila. Què no notes la meua ràbia? Què no sens la presència dels meus exèrcits esperant la crida del combat? Si un moment tardes en lliurar-me aquest castell, assolaré aquesta plaça, arrancaré les seues almenades, cremaré les cases i passaré de cimitarra tota la gent que trobem al nostre pas. La sang dels teus vessarà pels carrers. No rebujes la meua proposta, no tardes en aceptar-la, doncs com un lleó amb gana de sang, vos faré a trossos. Tria prompte!! No confíes en el teu Déu, lliura´t en pau o prepara´t per a la desgràcia.

AMBAIXADOR CRISTIÀ: Ves Moro, dis-li al teu sultà que el teu avís em fa riure, que menyspree la teua ambaixada i del seu poder em burle. Què ni d´Alexandre el gran, ni d´Atila té ell no res, què qui ho té és el meu rei, Jaume I. Per què si ell sap conquerir sense armes ni lluita, si cal sap emprar-les com ningú. I si les meues paraules t´han ofés que parlen les nostres armes, ací, tú i jo.

AMBAIXADOR MORO: Si això és el que vols, per què contindre la meua ràbia. Ni tú ni el teu Déu contindreu la fúria del meu alfanje. Alàh i Mahoma hui seran més gran a costa de la teua desgràcia.

Musulmans!! Assaltem el castell, que no quede res, i tú, valent cristià, baixa i seràs el primer en caure.

AMBAIXADOR CRISTIÀ: Ja està be Moro!! Dis-los als teus soldats que prompte voran la seua mitja lluna bruta amb la seua sang. Perà aqbans d´això et voran a tú caure baix del meu ferro.

AMBAIXADOR MORO: Prompte rebràs el meu castic, vine i humiliaré la teua arrogància.

AMBAIXADOR CRISTIÀ: Aniré i exaltaré el meu honor.

AMBAIXADOR MORO: Callem i que parlen les espases!!

AMBAIXADOR CRISTIÀ: Per Sant Calixt!! Digue´s als teus Guerra Santa !!

AMBAIXADOR MORO: Per Alàh !! Digue´s als teus A les armes!!